És de Lóguez, una editorial molt recomanable per la seriositat amb que tracta els temes socials. La Ziba és una nena que fuig d'un país en guerra i ha de creuar la Mediterrània en un vaixell. Les il·lustracions, de Robert Ingpen, són impactants. El text és de Liz Lofthouse. El llibre, que es va publicar el 2008, resulta avui del tot actual.
Lluny del meu país, de Pascale Francotte, autora i il·lustradora belga. De La Galera (2008). La nena protagonista explica l'horror de la guerra, la separació del pare i el reagrupament familiar a un altre país. Un conte del tot realista.
De Molsa, de David Cirici (Edebé, 2014), el premi Edebé de Literatura Infantil. Molsa és una història narrada en primera persona per un gos. El que Cirici vol que coneguem és la misèria i la desesperació que les guerres comporten. I ho aconsegueix plenament. També ens parla d'amor, d'amistat, de companyonia i de solidaritat. I, amb tot, no és un llibre que alliçoni.
De Quan el meu pare era un arbust, de Joke van Leeuwen (Cruïlla, 2013), llegiu-ne l'excel·lent descripció que hem trobat a Gretel: Amb el teló de fons d’una guerra on uns i altres es troben immersos en una lluita interminable, seguirem el camí que fa l’Ela, una nena d’uns deu anys, per sortir del país on vivia amb la seva àvia i seu pare, un pastisser excepcional a qui ha tocat anar a la guerra on sobreviu “camuflat d’arbust”.
Aquest és un "llibre diferent". Pertany a una col·lecció de còmics que es varen publicar des del 2002, pel Grup d'Estudis Pedagògics Trenkalòs, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. Eren fets per adolescents d'aquí, parlant de la situació d'infants a països en guerra. Aquest descrivia la vida dels nens i nenes de Bòsnia a un camp de refugiats.